viernes, 29 de abril de 2011

Fòssils urbans. Barcelona

Al final ha caigut a les meves mans, per Sant Jordi, el llibre de l'Anna Cornella "Els fòssils urbans de Barcelona". Un llibre que sincerament m'ha encuriosit bastant i veig els fòssils de la meva ciutat amb un altres ulls, tant que a l'endemà vàrem fer el bateig de la meva filla a una esglèsia de Nou Barris i vaig mirar uns esglaons i sorpresa, al meu entendre, vaig captar unes instàntànies i observo alguns equinoderms. Possiblement, els hauria d'observar millor, però com comprendreu, l'esglèsia a vessar, jo amb traje i la parentela pendent... doncs com que no era el moment més apropiat... De ben segur, tornaré.

Us adjunto alguns enllaços que fan referencia del llibre, entre els quals trobareu el blogspot de l'Anna Cornella. Sincerament, el llibre és una molt bona recopilació per la seva diversitat de fòssils. Un recull molt metòdic i un treball que m'ha obert els ulls per anar observant i que he anat descobrint altres espais, on trobareu fòssils, com per exemple l'ascensor que hi ha al centre comercial de la Maquinista o al terra de la entrada de la facultat de Blanquerna del carrer Císter. també recordo alguna visita a Girona i que havia vist nummulits a la seva Catedral.

Segurament que a la nostra vida quotidiana en trobarem... doncs vinga animar-vos a descobrir-los i el llibre de l'Anna és una bona invitació a fer-ho. Gràcies Anna pel teu encert.

Una mostra de fòssils a l'esglèsia de Santa Engràcia (Nou Barris). Podem observar, si no m'equivoco, equinoderms i gasteròpods.

miércoles, 27 de abril de 2011

El Govern aprova la creació del Consell Nacional i de la Comissió de Recerca d'Arqueologia i Paleontologia

El Govern aprova la creació del Consell Nacional i de la Comissió de Recerca d'Arqueologia i Paleontologia



  • La creació dels dos organismes garanteix la representació de tots els agents que intervenen en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic
  • Els dos òrgans facilitaran una major coordinació de les institucions i els agents que intervenen en la presa de decisions que poden afectar el patrimoni arqueològic i paleontològic
  • La creació d’aquests dos òrgans té el seu origen el Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya (PIACAT)
 
 
El Govern ha aprovat avui el Decret pel qual es crea el Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia i la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, que tenen per objectiu aconseguir una major presència i coordinació de les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia i garantir més consens en la presa de decisions en aquests àmbits.
 
El Decret té el seu origen en el Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya (PIACAT), que es va elaborar amb la participació de 150 representants del sector organitzats en onze taules de treball. El PIACAT va suposar l’anàlisi en profunditat de l’estructura del sector de l’arqueologia catalana i de la seva gestió. En les conclusions, a més de destacar la necessitat de coordinar els agents que hi intervenen, es defineixen mecanismes per millorar-ne la gestió, un dels quals és la creació del Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia i de la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia.
 
Els dos nous òrgans tenen la capacitat de proposar les mesures per a la protecció, conservació, recerca i difusió del patrimoni arqueològic i paleontològic. El Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia és l’òrgan que assessorarà l’Administració a l’hora d’implementar actuacions que incideixin sobre el patrimoni arqueològic. De la seva banda, la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia serà l’organisme que assessorarà el Departament de Cultura en matèria de recerca i vetllarà perquè la recerca que es fa des de diferents organismes i institucions respongui a les prioritats del país.
 
Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia
 
Amb la creació del Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia se suprimeix la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia, un òrgan creat el 1990 amb unes funcions centrades en l’assessorament i composta per persones de reconegut prestigi científic. La comissió no permet donar resposta als canvis produïts en les aplicacions pràctiques de l’arqueologia en les últimes dècades ja que s’han incrementat els agents que intervenen en les actuacions sobre patrimoni arqueològic des de la planificació urbanística, la protecció, l’estudi, la conservació i la difusió.
 
Per tal d’adaptar-se a la nova realitat i garantir una major coordinació entre l’Administració i els agents que intervenen en matèria de patrimoni arqueològic el Govern crea el Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia que es configura com un òrgan amb capacitat per proposar accions per a la protecció i difusió del patrimoni arqueològic a més d’assessorar l’Administració de la Generalitat en relació a polítiques i actuacions que tinguin incidència en els àmbits de l’arqueologia i la paleontologia.
 
El Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia s’adscriu a la Direcció General de Patrimoni Cultural. La seva composició garanteix que hi són representats tots els agents i sectors que intervenen en les actuacions arqueològiques. Així, a més de l’Administració de la Generalitat, hi són representades entitats municipalistes, representants dels museus, universitats, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs i paleontòlegs, empreses del sector, i representants de promotores (públiques i privades).
 
Les funcions del Consell són:
 
-          Assessorar la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural en l’exercici de les seves funcions.
-          Emetre informe sobre les sol·licituds d’autorització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques en el marc d’un projecte d’investigació.
-          Emetre informe sobre els projectes de disposicions en matèria d’arqueologia i paleontologia que siguin promoguts pel departament competent en matèria de cultura.
-          Emetre informe sobre els plans o programes del departament competent en matèria de cultura sobre patrimoni arqueològic i paleontològic.
-          Proposar a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural les accions que consideri convenients per a la protecció i la difusió del patrimoni arqueològic i paleontològic.
-          Elaborar un informe anual sobre l’estat del patrimoni arqueològic i paleontològic a Catalunya.
-          Aprovar el seu reglament de règim intern.
-          Qualsevol altra de naturalesa anàloga que li encomani el departament competent en matèria de cultura.
 
Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia
 
La Comissió neix amb l’objectiu d’establir canals amb les entitats i organismes que fan recerca en aquests camps i assessorar el Departament de Cultura en aquests temes. En aquest sentit, la Comissió orientarà la recerca general per tal que responguin a les necessitats del país.
 
La Comissió està formada per representants de l’Administració de la Generalitat, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs, museus i universitats que tenen grups de recerca estables. L’òrgan s’adscriu a la Direcció General de Patrimoni Cultural i té per funcions:
-          Assessorar el departament competent en matèria de cultura respecte de les polítiques i les estratègies en l’àmbit de la recerca en arqueologia i paleontologia. 
-          Vetllar per tal que el disseny i la implementació de les polítiques i estratègies de recerca definides pel departament es realitzin d’acord amb processos que en garanteixin l'eficiència, l'eficàcia i l'impacte desitjat.
-          Emetre informe sobre els plans de recerca abans de la seva aprovació.
-          Formular propostes i recomanacions sobre la recerca en arqueologia i paleontologia.
-          Avaluar l'evolució del sistema de recerca en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia a Catalunya i la implementació de les polítiques de recerca, i emetre els informes corresponents, per encàrrec del departament o per iniciativa pròpia.
-          Aprovar el seu reglament de règim intern.
-          Altres funcions de naturalesa anàloga que li encomani el departament.

sábado, 16 de abril de 2011

Paleontologia i religió

He volgut rescatar una notícia apareguda en el diari El Público fa alguns anys (enllaç), sobre un tema prou interessant i molt debatut com és la paleontologia i la religió.


"No se puede mezclar ciencia y religión"

El catedrático de paleontología José Luis Sanz defiende la divulgación científica y aboga por diferenciar la ciencia de la religión

Jose Luis Sanz, durante su conferencia en El Escorial

Jose Luis Sanz, durante su conferencia en El Escorial  

Es posible estar hablando durante más de dos horas de fósiles, esponjas y organismos unicelulares sin que el aula se quede vacía? Lo es cuando el conferenciante se llama Jose Luis Sanz. Este catedrático de paleontología de la Universidad Autónoma de Madrid ha demostrado su talento como divulgador en más de media docena de libros, la mayoría de los cuales dedicados a uno de sus temas favoritos, los dinosaurios. El pasado viernes volvió a demostrar su talento para hacer atractiva la ciencia en su intervención en los Cursos de Verano de la Universidad Complutense, en El Escorial (Madrid).
Su conferencia se titula ‘Fósiles, Cultura e Historia de la Vida’. ¿Cree que la gente percibe la importancia de los fósiles dentro de la cultura en general?
No, yo no estoy tan seguro. Por eso tengo tendencia a insistir un poco en el asunto. La paleontología es una ciencia básica, pero sí ha hecho aportaciones al perfil intelectual del hombre moderno que significan cambios muy notables, sobre todo en lo que se refiere a cómo nos vemos dentro de la naturaleza, e incluso a cómo nos vemos dentro de nosotros mismos. Básicamente la función social de la paleontología es satisfacer la curiosidad del hombre hacia la vida en el pasado. Y puedes remontarte a los tiempos que quieras, a un ciudadano romano que en sus viñedos se encuentra una almeja fósil y piensa en qué demonios puede ser… La paleontología despeja esas incertidumbres y da una explicación científica y racional.

¿No es también uno de los mejores ejemplos históricos de la lucha del conocimiento científico contra el fanatismo?
Es cierto; la paleontología permite superar conceptos no científicos, procedentes de la mitología o de la interpretación de la cosmología de cualquier religión al uso. En este sentido hay un caso muy conocido, que es el del obispo anglicano James Usher, que en el siglo XVII dijo que la Tierra había sido creada hace unos 6.000 años, basándose únicamente en las Sagradas Escrituras. Las Sagradas Escrituras, obviamente, son un libro religioso. Yo, por supuesto, respeto las creencias de cualquiera, pero una cosa es la ciencia y otra cosa es la religión, y no se pueden mezclar, por lo menos en lo que se refiere a la interpretación de fenómenos naturales. Otra cosa distinta es que uno crea en la intervención de un ser ultranatural en toda la concepción histórica del mundo. No obstante, ese ser ultranatural no es demostrable desde el punto de vista científico; así que por lo tanto, tenemos que mantenerlo al margen.

Sin embargo, ideas como las del obispo Usher siguen vigentes hoy día, y además, cada vez con más fuerza.
Sí, de hecho, hay una corriente que en realidad nació en el siglo XIX, que es ésta del diseño inteligente. Insisto: una cosa son las creencias religiosas y otra cosa es el conocimiento científico basado en evidencias con hipótesis contrastables.

¿Cómo ha visto evolucionar la paleontología en España?
Pues muy positivamente. Es una percepción personal, pero yo creo que basada en evidencias muy contundentes: la presencia de nuestros paleontólogos en las revistas internacionales de investigación, la aparición de cosas tan importantes como Atapuerca… Y si uno va analizando cualquier aspecto de la paleontología en España, en cada especialidad te puedes encontrar con una figura reconocida internacionalmente y que ha hecho aportaciones en los últimos años que han sido de gran interés.

Entre otras cosas, ha servido para que nos enteremos de que aquí también había dinosaurios…
Bueno, en general la paleontología de vertebrados en este país siempre ha tendido a estudiar los mamíferos. Y es verdad que existe un registro excelente de dinosaurios que parece que nadie había tenido en cuenta. El primero que se dio cuenta, de todos modos, fue el paleontólogo castellonense José Royo Gómez, que en los años anteriores a la Guerra Civil hizo algunos intentos y publicaciones de dinosaurios, pero que prácticamente no trascendieron. Royo Gómez tuvo que salir por pies después del final de la Guerra Civil, y al final aquello se quedó en nada. Si Royo Gómez hubiera seguido trabajando, los españoles nos habríamos enterado mucho antes de que había dinosaurios aquí. Pero además no hay que olvidar que las primeras citas de hallazgos de dinosaurios en España son de finales del siglo XIX; y el primer dinosaurio nombrado es de 1984, si no recuerdo mal.

En su ponencia no ha tenido reparos en meter un vídeo de ‘Los Simpson’ o una foto de Bob Esponja. ¿El humor es útil para divulgar la ciencia?
Más que el humor, yo diría la cultura popular. Su generación es un proceso muy complejo, en el cual hay una información que generan los científicos, y una transformación por los medios de comunicación, no solamente los supuestamente objetivos, como los periodísticos, sino los que modifican la realidad, como los artísticos, los creativos... Deconstruir cómo se instala la información científica en la cultura popular es uno de los procedimientos más eficaces para divulgar lo que los científicos creemos que realmente se debe divulgar. Y desde luego, lo que no hay que hacer es llevarse las manos a la cabeza; eso me parece una postura absolutamente errónea si quieres hacer una buena divulgación.

En sus libros se ha referido a las representaciones que el cine o los cómics han hecho de los dinosaurios. Y defiende que en ese caso tampoco hay que llevarse las manos a la cabeza.
Claro, a los dinosaurios los puedes considerar en dos vertientes: una, la científica, que es nuestro conocimiento objetivo de ellos. Y la otra es su utilización como patrimonio cultural, pero en términos creativos. Y estos términos implican que a mí me parece muy bien que el señor Spielberg, o algún dibujante de cómics, utilicen los dinosaurios como les parezca. La cuestión es no mezclar las dos cosas. Con las dos líneas bien delimitadas, yo puedo disfrutar tanto de un estudio científico de los huesos de un dinosaurio como de una película de Spielberg; no hay ningún problema.

domingo, 10 de abril de 2011

PATRIMONI.GENCAT

Us vull comentar una plana web que m'ha semblat pro interessant que és la de PATRIMONI.GENCAT. Una plana que explica i comparteix a nivell instoitutcional el patrimoni català. En el menú de la esquerra trobareu entre d'altres, les següents àrees: arquitectura, arqueologia i paleontologia, i també fonts com el museus i arxius. Però el més destacat és l'aproximació que fal ciutadà, fent-lo participar en pat.club que és un apartat on tothom qu eestigui interessat en el tema del patrimoni es pot afegir, explicant les seves experiències, propostes, activitats, etc.

No us explico més i entreu a PATRIMONI.GENCAT.

martes, 5 de abril de 2011

Paleontología urbana en Barcelona

Calles y fachadas de Barcelona atesoran un ‘zoo’ prehistórico

• Una guía recoge los fósiles más hermosos incrustados en el mobiliario urbano
• La paleontóloga Anna Cornella elaboró el inventario tras recorrer 800 kilómetros
 
MICHELE CATANZARO
BARCELONA

Los animales que nadaban por Barcelona hace 50 millones de años, cuando la península Ibérica estaba sumergida bajo el mar, aún habitan en la ciudad. Para encontrarlos basta con darse un paseo por el metro, sentarse en un banco o arrimarse a una pared. Muchas de las piedras que revisten los edificios y las calles de la ciudad son cofres que esconden un tesoro de vetustas criaturas.

En 1998, la paleontóloga Anna Cornella se quedó sorprendida delante de una forma curiosa en la fachada de un edificio en el barrio de Horta, donde vivía. Tras un poco de reflexión, se dio cuenta de que la imagen era una sección perfecta de un rudista, un molusco que abundaba en los mares del Cretácico inferior, hace entre 150 y 100 millones de años. Tras su muerte, el cuerpo del animalito se quedó atrapado en los sedimentos marinos. Esta fue su tumba durante millones de años, tiempo durante el cual sus restos y los sedimentos se convirtieron en piedra calcárea. Hasta que algún humano, al descubrir el bloque de mineral, decidió cortarlo en placas y convertirlo en decoración para la entrada de un banco.

VIAJE EN EL TIEMPO / Otros muchos descubrimientos siguieron al primero. «Me gusta moverme a pie por la ciudad –explica Anna Cornella– y empecé a fijarme en los suelos y las paredes a la busca de otros fósiles». Bajar por el paseo de Gràcia se convirtió en un viaje en el tiempo, recuerda la paleontóloga. Tras enseñar durante unos años en la Facultat de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Anna dejó la carrera académica a principios de los años 80. Pero no perdió su pasión por los fósiles. «Son objetos que hablan: por ejemplo, explican cómo era el clima hace millones de años o sugieren dónde se puede hallar petróleo», explica Cornella.

Tras los primeros descubrimientos en las paredes de la ciudad, Bernat Sanz, el marido de Anna, apasionado de la naturaleza y la fotografía, se apuntó a la aventura. Entre el 2000 y el 2002, los dos formaron un equipo que recorrió a pie y en moto 800 kilómetros por Barcelona buscando y fotografiando ejemplares prehistóricos en todos los barrios.

«Antes de que se hicieran tantas obras, las paredes del metro solían ser lo más rebosante de fósiles», recuerda Anna. «Pero también se encuentran muchos en los bancos de la avenida de la Catedral y en toda la pavimentación de la avenida de Icària». El Eixample y el Casc Antic son los barrios más pródigos en descubrimientos, debido a la abundancia de piedras calcáreas y calcarenitas, muy comunes en las edificaciones más antiguas.

Las formas más comunes en Barcelona son conchas, caracoles, numulitos –fósiles en forma de moneda– y rudistas –de un molusco en forma de cilindro con una tapa–. Sin embargo, con un poco de fortuna se pueden encontrar hasta púas de erizo de mar. «Se trata sobre todo de ejemplares de la Era Secundaria, de hace 200 millones de años en adelante», explica Cornella.

Una vez detectado el ejemplar, Anna limpiaba la superficie y hacía mediciones, y Bernat realizaba una foto. «La gente nos miraba sorprendida», explica la paleontóloga. «Tras los atentados del 11-S, un vigilante llegó a echarnos del patio de un edificio». Sin embargo, no faltaron muestras de apoyo, como los muchos comerciantes que dejaron montar una especie de plató para captar la mejor imagen de un fósil incrustado en el rellano de su tienda.

OTRO PUNTO DE VISTA / Tras esta empresa, Cornella y Sanz no lo tuvieron fácil para publicar sus resultados. Tras proponerlo sin éxito al Ayuntamiento de Barcelona y a algunas editoriales, finalmente convencieron al Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya para que lo publicara. «Creemos que la guía puede ser una herramienta didáctica valiosa y estimulante para las escuelas», explica Cornella, quien añade: «Sobre todo esperamos que la gente mire a la ciudad desde otro punto de vista: cuando nos desplazamos por ella, estamos rodeados por un tesoro».

Enllaç a la notícia

lunes, 4 de abril de 2011

Las huellas de la vida

Tracy Chevalier (nascuda a Washington, DC el 19 d'octubre de 1962) és una escriptora d'èxit de novel·les històriques. La seva carrera va començar amb el llibre El azul de la virgen però va arribar la fama amb la seva novel·la La joven de la perla, un llibre basat en la creació del famós quadre La joven de la perla de Vermeer. La pel·lícula basada en la novel·la va rebre tres nominacions al Premi de l'Acadèmia en 2004.

La seva darrera novel·la, titulada en anglès Remarkable Creatures (Las huellas de la vida) es basa en la història de Mary Anning una col·leccionista anglesa de fòssils del Segle XIX. Va ser una persona rellevant i pionera en el camp dels fòssils i la paleontologia. Els seus descobriments van permetre a la gent adonar-se que van existir animals en la Terra molts milions d'anys enrere, i que per tant la versió de la creació de la Bíblia no ha de prendre's literalment.

Com és habitual en ella, Tracy Chevalier entrellaça ficció i realitat, i torna també sobre alguns motius freqüents en les seves obres: les desigualtats socials, l'encreuament entre classes, l'amistat i el talent innat. Abans que Darwin escandalitzés el món sencer amb les seves teories sobre l'origen de les espècies, va haver algú que ja dubtava, buscava, feia preguntes. Valent-se de l'ús de la primera persona, l'autora recrea no solament les vides, sinó també les veus de Mary Anning i Elizabeth Philpot, dues figures històriques, i assoleix un bon contrapunt entre dos personatges plens de contrastos –una il·lustrada, l'altra gairebé analfabeta– però unides pel seu tarannà de dones singulars en el si d'una societat de mires estretes.

Igual que va ocórrer amb La joven de la perla, també s'està preparant una versió cinematogràfica de la seva última novel·la, Las huellas de la vida.

jueves, 31 de marzo de 2011

Museu Blau

El Museu Blau ocupa 9.000 m2 distribuïts en dues plantes amb modernes instal·lacions i serveis per a tots els públics que s'estructuren al voltant d'un immens vestíbul de lliure accés que és el punt de partida i d'arribada a tots els programes i serveis del Museu: l'exposició de referència «Planeta Vida», els espais per a exposicions temporals, la Mediateca, el Niu de Ciència per a infants de 0-6 anys, les aules, la sala d'actes, els tallers, la cafeteria, el restaurant i la botiga.

Els arquitectes Herzog & de Meuron, autors de l'edifici original, han estat també els responsables de l'adaptació de la nova seu del Museu i del disseny museogràfic de l'exposició de referència «Planeta Vida», un viatge per la història de la vida i la seva coevolució amb el nostre planeta i un retrat del seu present. Aquesta mostra s'inaugura amb el nucli de l'exposició, "La Terra avui', que és la part que exhibeix 4.500 peces del fons patrimonial del Museu i que ocupa més espai dins el recinte expositiu. Al llarg del 2011 s'aniran inaugurant els altres dos àmbits que en formen part: ‘La biografia de la Terra' i ‘Els laboratoris de la vida'.

El nucli de l'exposició, ‘La Terra avui', presenta una visió de conjunt de la natura que integra totes les disciplines de les ciències naturals, amb un discurs museogràfic totalment renovat i amb els recursos interactius i audiovisuals més moderns. Aquest nou espai ha permès de mostrar tresors amagats de les col·leccions d'una institució amb 132 anys d'història i que avui posseeix tres milions d'exemplars -molts de gran rellevància científica i històrica- en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica. És una exposició que se centra en el patrimoni natural de Catalunya i del seu entorn més immediat, la Mediterrània, però que també mostra materials significatius d'altres regions del planeta.

El Museu Blau és un nou equipament cultural que aporta a la ciutat una oferta cultural innovadora que fa compatibles el rigor científic i la divulgació, el sentit lúdic i el coneixement de la natura, el lleure i el debat rigorós de qüestions mediambientals vinculades amb l'actualitat.

Entrada lliure al Museu Blau, des del 27 de març fins al 30 de juny

martes, 29 de marzo de 2011

Dinosaures. Tresors del desert de Gobi

Aquests dies esta tenint lloc al CosmoCaixa una interessant exposició sobre dinosaures. Els dinosaures van dominar la Terra durant més de 160 milions d'anys. El coneixement d'aquests éssers fascinants es duu a terme a partir de la troballa de les seves restes fòssils. Des dels primers descobriments d'esquelets i ous de dinosaure el 1922, les investigacions paleontològiques a la República Popular de Mongòlia han despertat l'atenció dels experts i del públic arreu del món. Els progressos en les investigacions realitzades en els darrers vint anys han permès ampliar-ne el coneixement i demostrar-ne la relació amb els dinosaures d'Amèrica del Nord. Els dinosaures de l'Àsia Central, excepte una o dues varietats, estan tots representats en el grup de Mongòlia i proporcionen un excel·lent quadre del variat món d'animals terrestres del període cretàcic. Pel que fa a la varietat d'espècies carnívores del cretàcic, Mongòlia ostenta el primer lloc mundial, atès que gairebé cadascuna de les espècies conegudes de la resta de continents hi són presents. A més, hi ha un grup que és únicament al desert de Gobi i que comprèn gairebé les tres quartes parts de les famílies classificades pels científics.

L'incessant interès per la paleontologia potser té relació amb la creixent atenció per la situació ambiental del nostre planeta. La reconeguda gran extinció dels dinosaures, esdevinguda molt abans que aparegués l'ésser humà, potser ens servirà de recordatori de la fragilitat dels equilibris en la vida de la natura.

A l'exposició es poden veure 12 esquelets sencers de dinosaures Oviraptors, Protoceratops, Tarbosaurus, Psittacosaurus entre d'altres, a més de 50 peces de dents, nius, cranis, ous i restes òssies.

INFORMACIO COMPLEMENTÀRIA:

Exposició: del 17/02/2011 al 09/01/2012
Horari: De dimarts a diumenge i dilluns festius, de 10.00 a 20.00 h
Lloc: CosmoCaixa Barcelona, C/ Isaac Newton, 26. 08022 BARCELONA

lunes, 28 de marzo de 2011

Eduard Punset i els fòssils

Vaig llegir amb molta curiositat mesos enrera un article de la revista Redes en la que transmet el seu pensament l'erudit Eduard Punset. Aquest article portava per títol La explosión cámbrica i exposava que fa més de 500 milions d'anys s'havia generat la més gran diversitat de formes de vida, de les quals el 90% es van extingir i del 10% restant provenim la quasi totalitat dels animals que poblem avui dia la Terra.

Però més sorprés em vaig quedar quan en un article publicat en el suplement ES de La Vanguardia el mateix Eduard Punset s'inspira amb els fòssils per reflexionar sobre la futilitat de la vida. A continúació us reprodueixo aquest article aparegut en el suplement ES.

Los fósiles de Eduardo Punset

Eduardo Punset es la voz de la divulgación científica. Desde 1996, con el programa Redes de TVE, ha despertado nuestra curiosidad contándonos lo que mueve el mundo, que el amor no es más que un instinto de supervivencia, que nuestras decisiones son irracionales. A sus 72 años, tiene un club de fans en Internet e incluso ha inspirado un grupo musical, Los Punsetes.

Pasa la vida y pasa la muerte. Y un sólo instante basta para romper la infinita fragilidad en la que nos sostenemos y que separa un estado del otro. Eduardo Punset lo tiene claro. Este sabio de mirada azulona e inquieta, de voz de abrazo y de manos parlanchinas, conoce bien el significado de azar, de adversidad, de efímero, desde que un buen día, con poco más de 20 años, tuvo que salir pitando hacia Francia por haber repartido en la universidad unas octavillas a favor de un científico en el exilio. Desde entonces, siempre ha estado con las maletas a cuestas: Londres, Washington, Haití, Madrid, Barcelona. Y en todos esos ires y venires, si algo ha aprendido es que es absurdo tener prisas . “Eso es algo que me han enseñado los fósiles y pocas cosas han contribuido tanto en mí a darme cuenta de la perspectiva geológica del tiempo. ¡Nuestra historia es tan sólo un segundo del inmenso periodo de tiempo cósmico!”.

Punset colecciona fósiles desde hace más de 40 años, “cuando era mucho más fácil y rápido”. El primero quizás fuera un trilobites, recuerda, “seguramente falsificado” que compró en alguno de los países a los que viajó y le fueron siguiendo huevos de dinosaurio, caracoles, ammonites y otras tantas especies que se pierden en el origen del tiempo y que se amontonan en las estanterías de su salón. Sus preferidos, confiesa, son los trilobites, unos animales que habitaron la Tierra hace 600 millones de años, mucho antes de que los peces poblaran mares y océanos y de que los dinosaurios camparan a sus anchas por el planeta. Despacio, saboreando el momento, se levanta y se dirige a un rincón del salón para detenerse junto a un enorme rompecabezas prehistórico procedente de Marruecos. Lo descompone, con manos de cirujano, y poco a poco deja al descubierto la que quizás fuera una familia completa de estos bichos y que murió sorprendida por el magma incandescente de alguna erupción. Y así quedó, atrapada para toda la eternidad. Quizás, una instantánea perfecta del drama que es la evolución y la extinción.

Con la punta de los dedos recorre esta especie de Matriuska de piedra y de sedimentos orgánicos, la acaricia y, entonces, baja la voz y, todo serio, revela uno de los muchos secretos que ha conseguido atesorar en sus más de setenta años de causas, azares y luchas: “me gusta porque demuestra que no hay que sorprenderse ante los contratiempos. La gente quiere tenerlo todo bien controlado y seguro. Pero cuando acaricias un fósil como éste eres consciente de que la felicidad es efímera, finita. De que depende de la intensidad con la que disfrutes de las cosas. Para mí sería un disgusto enorme descubrir que hay otra vida, como dicen muchos, porque eso haría que pasáramos por ésta de puntillas”.

El secreto de la felicidad

Asegura Punset que sabe por qué somos como somos. Por qué parecemos tener una capacidad infinita para ser infelices, por qué amamos, por qué tenemos miedo, por qué padecemos, por qué decidimos como decidimos. Este divulgador científico acaba de publicar su último manual (Por qué somos como somos, Aguilar. 2008) en el que trata de recomponer el puzzle del ser humano y darnos claves para aprender a ser más felices. ¿El secreto? Estar dispuestos a cambiar.

domingo, 27 de marzo de 2011

Inauguració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

La nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona obre les seves portes, avui diumenge a partir de les 12 h. Una nova seu del nat, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, evolucionat i amb el nom de Museu Blau.

Es podrà visitar les diferents dependències del Museu Blau, i sobretot, l'exposició de referència, Planeta Vida, que il·lustra la història de la coevolució de la vida i del planeta.

Podeu llegir una entrevista de la Sra Anna Omedes, directora, explicant els continguts del Museu de Ciències Naturals de Barcelona clicant aqui.  


COM ARRIBAR-HI
Parc del Fòrum
Plaça Leonardo da Vinci, 4-5
08019 Barcelona
Tel.: 93 256 22 00

•Metro: L4 (parada Maresme-Fòrum) sortida Rambla Prim
•Tramvia: T4 (parada Fòrum)
•Bus: 43, 41, 7, 141, 36, 99 (Bus turístic, Ruta Verda, funciona del 15/04 al 25/09)
•Bicing: més proper al carrer Pujades i Ramón Turró
• Cotxe: Aparcaments més propers: al mateix edifici Fòrum i al centre comercial de Diagonal Mar.

Horaris
Horari d'hivern: de l'1 d'octubre al 31 de maig
•De dimarts a divendres: 10-19 h
•Dissabte i diumenges: 10-20 h

Horari d'estiu: de l'1 de juny al 30 de setembre
•De dimarts a diumenge: 10-21 h
El museu restarà obert tots els dilluns festius inclòs dilluns de Pasqua.

El museu tancarà tots els dilluns no festius, a més a més dels dies: 1 de gener i 25 de desembre.

Jornades de portes obertes: primer diumenge de mes i els diumenges a partir de les 15 h.

Preus
Fins el 30 de juny l'entada serà lliure.

Entrada conjunta al Museu Blau i al Jardí Botànic : 7 € Reduïda: 5 €

Més informació
http://www.agenda.museuciencies.cat/


sábado, 26 de marzo de 2011

La esmeralda de Lucifer


Us convido a la presentació d'un interessant llibre que he tingut a les meves mans i crec que en la biblioteca d'un bon gemmòleg no ha de faltar. Te un títol molt suggerent: La esmeralda de Lucifer.

Recordant una mica el mite de Lucifer, en llatí significa porta-llum. És l'equivalent del grec: "Foosforos". En la versió alemanya del Parsifal s'explica que quan l'Àngel Lucifer va caure del cel, la maragda que tenia al front es va enfonsar profundament en la terra (entenguem també: en l'home) i la llegenda afegeix que el Graal (la copa que conté el beuratge d'immortalitat) està fet d'aquesta mateixa maragda.

En un pla més real, La esmeralda de Lucifer, és un compendi de relats, on també s’inclou un conjunt de fitxes de gemmes (gemmològiques i geomàgiques) i una serie de planes dedicades al dissenys de joies. És un llibre en tres, que gira al voltant del món de la gemmologia.

La presentació anirà a càrrec del propi autor José Arquero, escriptor, gemmòleg i President del Grupo NEXO.

Dia: 11 d’abril a les 19:00 hores
Lloc: Biblioteca Jaume Fuster (Plaça de Lesseps, 20-22) - Metro: Lesseps – Bus: 22-24-28-87-116

Col·labora: Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia – Col·legi de Joiers, Rellotgers, Orfebres i Gemmòlegs de Catalunya.

Títol: La esmeralda de Lucifer. - Autor: José Arquero Hidalgo - Edita: Nexo Editores - ISBN: 978-84-89406-08-7 – Pàgines: 256 – Preu: 12.50 €

domingo, 20 de marzo de 2011

Cazadores de dragones

Obro aquest blogspot amb un títol fanstàstic, sorprenent i que estigui més lligat a una pel·licula de dibuixos animats que a una altre cosa. Però encara que sembli que possiblement no tingui cap relació en té i molta amb la paleontologia.



Amb aquest titol dona peu a un interessant llibre publicat a l'any 2007 pel paleontòleg José Luís Sanz sobre la història de la paleontologia. La meva amiga Cristina, m'ha empentat dies abans del seu interessant contingut, i que voleu que us digui, molt interessant. Fa un viatge per a la història de la paleontologia, que ens condueix mitjançant pintorescs personatges del Far-West com es feia la paleontologia en aquell moment, mètode, classificació, reconstrucció... Ens transporta també cap a Mongòlia amb aquell sentiment de llunyania i de desconeixement en dates més properes. Trobo a faltar, i espero que l'autor el tingui guardat en el seu calaix per a un segon llibre, a la Mary Anning heroïna victoriana del meu estimat Lyme Regis.