Museu Blau

El Museu Blau ocupa 9.000 m2 distribuïts en dues plantes amb modernes instal·lacions i serveis per a tots els públics que s'estructuren al voltant d'un immens vestíbul de lliure accés que és el punt de partida i d'arribada a tots els programes i serveis del Museu: l'exposició de referència «Planeta Vida», els espais per a exposicions temporals, la Mediateca, el Niu de Ciència per a infants de 0-6 anys, les aules, la sala d'actes, els tallers, la cafeteria, el restaurant i la botiga.

Els arquitectes Herzog & de Meuron, autors de l'edifici original, han estat també els responsables de l'adaptació de la nova seu del Museu i del disseny museogràfic de l'exposició de referència «Planeta Vida», un viatge per la història de la vida i la seva coevolució amb el nostre planeta i un retrat del seu present. Aquesta mostra s'inaugura amb el nucli de l'exposició, "La Terra avui', que és la part que exhibeix 4.500 peces del fons patrimonial del Museu i que ocupa més espai dins el recinte expositiu. Al llarg del 2011 s'aniran inaugurant els altres dos àmbits que en formen part: ‘La biografia de la Terra' i ‘Els laboratoris de la vida'.

El nucli de l'exposició, ‘La Terra avui', presenta una visió de conjunt de la natura que integra totes les disciplines de les ciències naturals, amb un discurs museogràfic totalment renovat i amb els recursos interactius i audiovisuals més moderns. Aquest nou espai ha permès de mostrar tresors amagats de les col·leccions d'una institució amb 132 anys d'història i que avui posseeix tres milions d'exemplars -molts de gran rellevància científica i històrica- en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica. És una exposició que se centra en el patrimoni natural de Catalunya i del seu entorn més immediat, la Mediterrània, però que també mostra materials significatius d'altres regions del planeta.

El Museu Blau és un nou equipament cultural que aporta a la ciutat una oferta cultural innovadora que fa compatibles el rigor científic i la divulgació, el sentit lúdic i el coneixement de la natura, el lleure i el debat rigorós de qüestions mediambientals vinculades amb l'actualitat.

Entrada lliure al Museu Blau, des del 27 de març fins al 30 de juny

Dinosaures. Tresors del desert de Gobi

Aquests dies esta tenint lloc al CosmoCaixa una interessant exposició sobre dinosaures. Els dinosaures van dominar la Terra durant més de 160 milions d'anys. El coneixement d'aquests éssers fascinants es duu a terme a partir de la troballa de les seves restes fòssils. Des dels primers descobriments d'esquelets i ous de dinosaure el 1922, les investigacions paleontològiques a la República Popular de Mongòlia han despertat l'atenció dels experts i del públic arreu del món. Els progressos en les investigacions realitzades en els darrers vint anys han permès ampliar-ne el coneixement i demostrar-ne la relació amb els dinosaures d'Amèrica del Nord. Els dinosaures de l'Àsia Central, excepte una o dues varietats, estan tots representats en el grup de Mongòlia i proporcionen un excel·lent quadre del variat món d'animals terrestres del període cretàcic. Pel que fa a la varietat d'espècies carnívores del cretàcic, Mongòlia ostenta el primer lloc mundial, atès que gairebé cadascuna de les espècies conegudes de la resta de continents hi són presents. A més, hi ha un grup que és únicament al desert de Gobi i que comprèn gairebé les tres quartes parts de les famílies classificades pels científics.

L'incessant interès per la paleontologia potser té relació amb la creixent atenció per la situació ambiental del nostre planeta. La reconeguda gran extinció dels dinosaures, esdevinguda molt abans que aparegués l'ésser humà, potser ens servirà de recordatori de la fragilitat dels equilibris en la vida de la natura.

A l'exposició es poden veure 12 esquelets sencers de dinosaures Oviraptors, Protoceratops, Tarbosaurus, Psittacosaurus entre d'altres, a més de 50 peces de dents, nius, cranis, ous i restes òssies.

INFORMACIO COMPLEMENTÀRIA:

Exposició: del 17/02/2011 al 09/01/2012
Horari: De dimarts a diumenge i dilluns festius, de 10.00 a 20.00 h
Lloc: CosmoCaixa Barcelona, C/ Isaac Newton, 26. 08022 BARCELONA

Eduard Punset i els fòssils

Vaig llegir amb molta curiositat mesos enrera un article de la revista Redes en la que transmet el seu pensament l'erudit Eduard Punset. Aquest article portava per títol La explosión cámbrica i exposava que fa més de 500 milions d'anys s'havia generat la més gran diversitat de formes de vida, de les quals el 90% es van extingir i del 10% restant provenim la quasi totalitat dels animals que poblem avui dia la Terra.

Però més sorprés em vaig quedar quan en un article publicat en el suplement ES de La Vanguardia el mateix Eduard Punset s'inspira amb els fòssils per reflexionar sobre la futilitat de la vida. A continúació us reprodueixo aquest article aparegut en el suplement ES.

Los fósiles de Eduardo Punset

Publicado el diciembre 27, 2008 por Cristina Saez

Eduardo Punset es la voz de la divulgación científica. Desde 1996, con el programa Redes de TVE, ha despertado nuestra curiosidad contándonos lo que mueve el mundo, que el amor no es más que un instinto de supervivencia, que nuestras decisiones son irracionales. A sus 72 años, tiene un club de fans en Internet e incluso ha inspirado un grupo musical, Los Punsetes.

Pasa la vida y pasa la muerte. Y un sólo instante basta para romper la infinita fragilidad en la que nos sostenemos y que separa un estado del otro. Eduardo Punset lo tiene claro. Este sabio de mirada azulona e inquieta, de voz de abrazo y de manos parlanchinas, conoce bien el significado de azar, de adversidad, de efímero, desde que un buen día, con poco más de 20 años, tuvo que salir pitando hacia Francia por haber repartido en la universidad unas octavillas a favor de un científico en el exilio. Desde entonces, siempre ha estado con las maletas a cuestas: Londres, Washington, Haití, Madrid, Barcelona. Y en todos esos ires y venires, si algo ha aprendido es que es absurdo tener prisas . “Eso es algo que me han enseñado los fósiles y pocas cosas han contribuido tanto en mí a darme cuenta de la perspectiva geológica del tiempo. ¡Nuestra historia es tan sólo un segundo del inmenso periodo de tiempo cósmico!”.

Punset colecciona fósiles desde hace más de 40 años, “cuando era mucho más fácil y rápido”. El primero quizás fuera un trilobites, recuerda, “seguramente falsificado” que compró en alguno de los países a los que viajó y le fueron siguiendo huevos de dinosaurio, caracoles, ammonites y otras tantas especies que se pierden en el origen del tiempo y que se amontonan en las estanterías de su salón. Sus preferidos, confiesa, son los trilobites, unos animales que habitaron la Tierra hace 600 millones de años, mucho antes de que los peces poblaran mares y océanos y de que los dinosaurios camparan a sus anchas por el planeta. Despacio, saboreando el momento, se levanta y se dirige a un rincón del salón para detenerse junto a un enorme rompecabezas prehistórico procedente de Marruecos. Lo descompone, con manos de cirujano, y poco a poco deja al descubierto la que quizás fuera una familia completa de estos bichos y que murió sorprendida por el magma incandescente de alguna erupción. Y así quedó, atrapada para toda la eternidad. Quizás, una instantánea perfecta del drama que es la evolución y la extinción.

Con la punta de los dedos recorre esta especie de Matriuska de piedra y de sedimentos orgánicos, la acaricia y, entonces, baja la voz y, todo serio, revela uno de los muchos secretos que ha conseguido atesorar en sus más de setenta años de causas, azares y luchas: “me gusta porque demuestra que no hay que sorprenderse ante los contratiempos. La gente quiere tenerlo todo bien controlado y seguro. Pero cuando acaricias un fósil como éste eres consciente de que la felicidad es efímera, finita. De que depende de la intensidad con la que disfrutes de las cosas. Para mí sería un disgusto enorme descubrir que hay otra vida, como dicen muchos, porque eso haría que pasáramos por ésta de puntillas”.

El secreto de la felicidad

Asegura Punset que sabe por qué somos como somos. Por qué parecemos tener una capacidad infinita para ser infelices, por qué amamos, por qué tenemos miedo, por qué padecemos, por qué decidimos como decidimos. Este divulgador científico acaba de publicar su último manual (Por qué somos como somos, Aguilar. 2008) en el que trata de recomponer el puzzle del ser humano y darnos claves para aprender a ser más felices. ¿El secreto? Estar dispuestos a cambiar.

Inauguració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

La nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona obre les seves portes, avui diumenge a partir de les 12 h. Una nova seu del nat, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, evolucionat i amb el nom de Museu Blau.

Es podrà visitar les diferents dependències del Museu Blau, i sobretot, l'exposició de referència, Planeta Vida, que il·lustra la història de la coevolució de la vida i del planeta.

Podeu llegir una entrevista de la Sra Anna Omedes, directora, explicant els continguts del Museu de Ciències Naturals de Barcelona clicant aqui.  

COM ARRIBAR-HI
Parc del Fòrum
Plaça Leonardo da Vinci, 4-5
08019 Barcelona
Tel.: 93 256 22 00

•Metro: L4 (parada Maresme-Fòrum) sortida Rambla Prim
•Tramvia: T4 (parada Fòrum)
•Bus: 43, 41, 7, 141, 36, 99 (Bus turístic, Ruta Verda, funciona del 15/04 al 25/09)
•Bicing: més proper al carrer Pujades i Ramón Turró
• Cotxe: Aparcaments més propers: al mateix edifici Fòrum i al centre comercial de Diagonal Mar.

Horaris

Horari d'hivern: de l'1 d'octubre al 31 de maig
•De dimarts a divendres: 10-19 h
•Dissabte i diumenges: 10-20 h

Horari d'estiu: de l'1 de juny al 30 de setembre
•De dimarts a diumenge: 10-21 h

El museu restarà obert tots els dilluns festius inclòs dilluns de Pasqua.

El museu tancarà tots els dilluns no festius, a més a més dels dies: 1 de gener i 25 de desembre.

Jornades de portes obertes: primer diumenge de mes i els diumenges a partir de les 15 h.

Preus
Fins el 30 de juny l'entada serà lliure.

Entrada conjunta al Museu Blau i al Jardí Botànic : 7 € Reduïda: 5 €

Més informació
http://www.agenda.museuciencies.cat/

La esmeralda de Lucifer

Us convido a la presentació d'un interessant llibre que he tingut a les meves mans i crec que en la biblioteca d'un bon gemmòleg no ha de faltar. Te un títol molt suggerent: La esmeralda de Lucifer.

Recordant una mica el mite de Lucifer, en llatí significa porta-llum. És l'equivalent del grec: "Foosforos". En la versió alemanya del Parsifal s'explica que quan l'Àngel Lucifer va caure del cel, la maragda que tenia al front es va enfonsar profundament en la terra (entenguem també: en l'home) i la llegenda afegeix que el Graal (la copa que conté el beuratge d'immortalitat) està fet d'aquesta mateixa maragda.

En un pla més real, La esmeralda de Lucifer, és un compendi de relats, on també s’inclou un conjunt de fitxes de gemmes (gemmològiques i geomàgiques) i una serie de planes dedicades al dissenys de joies. És un llibre en tres, que gira al voltant del món de la gemmologia.

La presentació anirà a càrrec del propi autor José Arquero, escriptor, gemmòleg i President del Grupo NEXO.

Dia: 11 d’abril a les 19:00 hores

Lloc: Biblioteca Jaume Fuster (Plaça de Lesseps, 20-22) - Metro: Lesseps – Bus: 22-24-28-87-116

Col·labora: Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia – Col·legi de Joiers, Rellotgers, Orfebres i Gemmòlegs de Catalunya.

Títol: La esmeralda de Lucifer. - Autor: José Arquero Hidalgo - Edita: Nexo Editores - ISBN: 978-84-89406-08-7 – Pàgines: 256 – Preu: 12.50 €

Cazadores de dragones

Obro aquest blogspot amb un títol fanstàstic, sorprenent i que estigui més lligat a una pel·licula de dibuixos animats que a una altre cosa. Però encara que sembli que possiblement no tingui cap relació en té i molta amb la paleontologia.

Amb aquest titol dona peu a un interessant llibre publicat a l'any 2007 pel paleontòleg José Luís Sanz sobre la història de la paleontologia. La meva amiga Cristina, m'ha empentat dies abans del seu interessant contingut, i que voleu que us digui, molt interessant. Fa un viatge per a la història de la paleontologia, que ens condueix mitjançant pintorescs personatges del Far-West com es feia la paleontologia en aquell moment, mètode, classificació, reconstrucció... Ens transporta també cap a Mongòlia amb aquell sentiment de llunyania i de desconeixement en dates més properes. Trobo a faltar, i espero que l'autor el tingui guardat en el seu calaix per a un segon llibre, a la Mary Anning heroïna victoriana del meu estimat Lyme Regis.